Des de ben petits hem treballat a l' escola el llenguatge. Sempre se li ha donat més importància al codi escrit que al oral. Després d' haver estudiat el codi oral i l' escrit a l' assignatura de COED m´ he adonat que tant l' un com l' altre tenen la mateixa importància i haurien d' estudiar-se amb la mateixa intensitat.
Seguidament os deixo un petit resum dels apunts de classe:
Per utilitzar bé una llengua no hem d' aprendre simplement el codi escrit, ja que quan parlem no utilitzem les mateixes paraules ni expressions. A continuació compararem el codi oral i el codi escrit des de dos punts de vista diferents.
Característiques contextuals (referides al context de la comunicació)
La comunicació oral és immediata en el temps i l' escrita és diferida. En el canal oral es transmet el missatge auditivament i es percep successivament. La comunicació és immediata, espontània i efímera, utilitza codis no-verbals. Hi ha una interacció durant l' emissió del text i el context lingüístic té molta importància.
En canvi en el canal escrit, es transmet visualment i el receptor ho percep simultàniament. La comunicació és elaborada, diferida i duradora. Els codis no-verbals els utilitza poc. No hi ha interacció en la composició, i el context es poc important.
Característiques gramaticals (referides al text).
Podem comparar les estructures sintàctiques de cada codi.
Pel que fan les característiques contextuals, actualment el desenvolupament tecnològic ha equiparat els dos codis ( ens podem comunicar a distància i enviar-nos un missatge a distància).
Segons l' adequació, el canal oral fa un ús freqüent de les varietats dialectals i està associat a temes generals. Pel contrari el canal escrit fa un ús estàndard del llenguatge i ho associa en temes més específics.
Segons la coherència, el canal escrit fa una selecció molt precisa de la informació, té una estructura tancada i estereotipada. El canal oral és tot el contrari, també és molt més redundant.
Segons la cohesió el canal oral és menys gramatical que l' escrit, també utilitza més elements paralingüístics que aquest, també més codis no-verbalsi té una freqüència alta de referències exfòriques.
Segons la gramàtica, el canal oral incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids i el canal escrit no.
Segons la gramàtica, els dos canals utilitzen solucions formals, encara que l' oral predereix les poc formals. L' oral té estructures simples i l' escrit complexes. Tenen diversos ordres, l' oral variable i l' escrit més estable. L' escrit usa lèxic marcat formalment, té freqüència alta d' utilitzar mots especifics, tendència a utilitzar mots equivalents i precisos, absència de mots paràsit ni mots crossa. Pel que fa el codi oral, és tot el contrari.
Relació oral-escrit
Tant Vigner com Scinto presenten tres teories, una on oral i escrit tenen molta relació, una altre on estan menys relacionades i per últim la que no tenen relació. Tots dos defensen l' autonomia de l' escrit respecte a l' oral. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l' aprenentatge de la llengua.
Petit resum de CASSANY, D. (1987). Descriure escriure, Barcelona: Ed. empuries.
Finalment penso que per dominar una llengua s' han de tenir molt clars tan el codi escrit com l' oral.
